Consisteix en l'ús sistemàtic de grups reduïts d'alumnes que aprenen més i millor junts i té com a objectiu la cooperació dels alumnes entre ells per assolir objectius comuns i resultats beneficiosos per a tots i cadascun dels membres del grup.

Amb ell es canvia d’una estructura de l’activitat individualista o competitiva a una estructura de l’activitat cooperativa, potenciant al màxim les possibilitats d'aprenentatge de tots els alumnes.

En l’estructura cooperativa, els alumnes formen petits equips per ajudar-se i animar-se a l’hora d’aprendre. S’espera de cada estudiant que aprengui el que se li ensenya i que contribueixi a què ho aprenguin els seus companys. Hi ha una interdependència de finalitats positiva.

D'aquesta manera, aconseguim un aprenentatge més sòlid, més consistent, més persistent (la major taxa de retenció com indica el con de l’aprenentatge d’Edgard Dale) que amb altres estructures d’aprenentatge.

Trets característics de l’aprenentatge cooperatiu

• Un ensenyament personalitzat, que s’ajusta a les característiques personals de cadascun dels alumnes.
• L’autonomia dels estudiants, que aprenen d’una manera més autònoma.
• L’estructuració cooperativa de l’aprenentatge, on els estudiants s’ajuden mútuament a aprendre.

Amb l’aprenentatge cooperatiu, els alumnes no només aprenen els continguts curriculars propis de les diferents àrees, sinó que desenvolupen les competències relacionades amb les habilitats de treball en equip:

• Competència comunicativa.
• Tractament de la informació.
• Competència d’aprendre a aprendre.
• Competència d’autonomia i iniciativa personal.
• Competència social i ciutadana.