La gran preocupació de Joan Baptista De La Salle va ser la formació de mestres professionals, amb esperit cristià, que es preocupessin pels seus alumnes.
De La Salle considera els seus mestres "Àngels Custodis" dels seus alumnes.
Si voleu complir el vostre ministeri quant àngels custodis dels nens que instruís, ... (Med. 198.3). De La Salle insta els seus mestres a tenir un "zel ardent" per atendre als seus alumnes: "Ni heu de donar-vos per satisfets amb impedir que cometin el mal els nens confiats a la vostra sol·licitud. És menester, així mateix, que els instéis a obrar el bé i a executar les accions virtuoses que són capaços(Med. 202. 2).
Joan Baptista de La Salle, el nostre fundador
Joan Baptista de La Salle neix a Reims (França) en 1651, primogènit d’onze germans. El seu pare és magistrat de la ciutat, i la seva mare pertany a la noblesa. Des de molt petit, Joan Baptista se sent atret vers el sacerdoci. Als 27 anys és ordenat sacerdot; poc després, sense pretendre-ho, es troba compromès en la direcció d’un grup de mestres contractats per a sostenir escoles parroquials dedicades als infants pobres. En constatar la mala preparació d’aquests mestres i l’escàs interès per la seva tasca, s’ocupa cada cop més d’ells: els atén econòmicament, organitza llur vida, els ajuda en el seu treball, millora la seva formació com a educadors, etc.
Dòcil a la veu de Déu, que el cridava a posar tota la seva confiança en Ell, Joan Baptista es desprèn de tots els seus béns: renuncia al càrrec de canonge de la catedral i reparteix la seva herència entre els pobres. A poc a poc pren consciència de cap on el condueix el Senyor: la creació d’una societat religiosa, composta solament per laics, que consagren a Déu la seva vida, a favor de l’educació dels infants, especialment la dels més pobres. Així neix en l’Església un nou tipus de vida religiosa masculina.
L’any 1682 abandona la seva casa pairal i se’n va a viure amb ells. Bo i recordant aquests inicis, més endavant escriurà:
Déu, que tot ho dirigeix amb saviesa i suavitat i no sol forçar la inclinació dels homes, volent comprometre’m a tornar del tot a la cura de les escoles, ho féu d’una forma molt imperceptible i en molt temps, de tal forma que un compromís em portava a un altre sense que jo ho pogués preveure de bon començament.
Les dificultats en la seva vida i en la seva obra sorgeixen de seguida: els retrets dels membres de la família, les incomprensions de part de les autoritats religioses, els processos judicials promoguts pels mestres cal·lígrafs, els abandonaments d’alguns amics, etc. Enmig de tot això, Joan Baptista manté clar que el seu únic objectiu és complir la voluntat de Déu.
El 1712 les persecucions dels seus enemics són tan copioses que el Sant decideix d’allunyar-se de l’escena pública. Abandona la direcció de la Societat fundada per ell i se’n va de París al sud de França. Ací, a Parmènia, prop de Grenoble, s’hi retira algun temps. Malgrat tot, obedient als seus Germans, que li ordenen de tornar a agafar la direcció, retorna a París el 1714.
Els seus darrers anys, alliberat ja de la direcció dels Germans, els passa a la casa de formació de Sant Ion, a Rouen. I hi mor el Divendres Sant, 7 d’abril de 1719, quan tenia 68 anys. Joan Baptista de La Salle fou declarat sant l’any 1900. El 1950 el Papa Pius XII el proclamà Patró de tots els mestres cristians.